La pesca d’arrossegament, consisteix fonamentalment en l’ús d’una xarxa llastrada que agrana el fons de la mar, capturant tot el que troba al seu pas. És un art de pesca molt poc selectiu així com molt nociu per als fons oceànics.
Aquestes característiques fan d’ella que siga una manera de pesca sempre qüestionada i amb àmplies regulacions. Cosa que fa que el sector estiga sempre pendent d’aquelles noves lleis que continuen restringint l’activitat i provoquen la prohibició definitiva o de facto.
A la fi del segle passat es va prohibir l’arrossegament a profunditats menors de 50 metres amb l’objectiu de protegir les praderies de posidònia i tot el seu ecosistema. Malgrat això, les pressions perquè s’incremente la protecció fins als 150m de profunditat són cada dia més importants, per la qual cosa probablement, aquesta protecció dels fons marins enfront de la pesca d’arrossegament arribarà en breu. També s’han protegit els fons de coral·ligen i els mantells de rodolits, així com la pesca d’arrossegament a profunditats majors de 1000m.
Com podem entendre, la situació és cada vegada més complicada per al sector. Afortunadament, el Pla Nacional de gestió integral de la pesca en el Mediterrani no fa massa cas a les recomanacions científiques i planteja reduccions de l’esforç per a la flota d’arrossegament i de les captures molt menors a les recomanades. El govern proposa reduccions del 10% enfront demandes científiques del 80%. Fa anys que els plans integrals proposen acabar amb la sobrepesca, cosa que no ha ocorregut fins ara.
La via europea
No obstant això, la postura de la Unió Europea és molt més clara i decidida. L’Estratègia sobre la Biodiversitat marca per al 2030 l’objectiu de convertir el 30% de les aigües comunitàries en àrees marines protegides, preservant un 10% d’aquestes zones de manera estricta. La Comissió Europea va anunciar per a enguany un full de ruta i un pla d’acció que inclourà mesures per a limitar la pesca d’arrossegament de fons, tipus de pesca al qual cataloga com l’activitat més perjudicial per a la biodiversitat i el fons marí. Així mateix, el Fons Europeu Marítim de Pesca i d’Aqüicultura va anunciar que continuaria contribuint a la transició cap a tècniques de pesca més selectives i menys perjudicials.
A la fi de 2020, la Comissió Europea va aprovar reduir un 7.5% les jornades de pesca d’arrossegament a la Mediterrània. Aquesta mesura, com era d’esperar va ser valorada molt negativament pel sector, encara que la proposta inicial de rebaixa era del 15% de l’esforç pesquer. Amb aquests precedents podem suposar que probablement hi haurà una nova rebaixa per al 2022.
Si a tot això sumem les cada vegada majors restriccions que s’han anat introduint en les dimensions mínimes de les xarxes, en la reducció de l’esforç pesquer, la quantitat de captures, la grandària de les espècies, l’augment de vedes, etc. podem entreveure el complicat futur que se li presenta a la pesca d’arrossegament.
Opcions de futur
Hem de tindre en compte que la Política Pesquera de la Comunitat Europea aposta clarament per la reducció de l’impacte sobre els ecosistemes marins i com a conseqüència, reduir l’activitat de l’arrossegament. Per aquest motiu, es deuria començar a buscar altres fonts d’ingressos. Una opció de present és el turisme pesquer, opció recolzada i subvencionada per les administracions.
A més, iniciar els estudis pertinents per a que, a mig o llarg termini i aprofitant les estructures de les confraries de pescadors, derivar de forma complementària cap a l’activitat de les piscifactories.
Des de Josep Crespo Assessors estem a la teua disposició per a ampliar o detallar totes aquestes qüestions.